Mostrando entradas con la etiqueta canti. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta canti. Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de agosto de 2018

La tecnología del botijo supera al chorra de Torra

La tecnología del botijo supera al chorra de Torra

La tecnología del botijo supera al chorra de Torra

Cullons ! Ya man querío sisinar con un drom como al Maduro. Jefe, que es un botijo. Es que man querío ajogar los fachas.

Cullons ! Ya man querío sisinar con un drom como al Maduro. Jefe, que es un botijo. Es que man querío ajogar los fachas.




Viatge involuntari a la Catalunya impossible és un recorregut apassionat i apassionant per la història del periodisme català. Barrejant realitat i ficció, l'autor reconstrueix un món extingit, el de la premsa catalana d'abans de la guerra. Un món en què uns periodistes escrivien amb llibertat, compromesos amb el seu país i el seu temps.Amb l'excusa de l'elaboració d'un llibre sobre Eugeni Xammar, s'expliquen tres vides trencades per l'exili i engolides per l'oblit, les de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid. Amb ironia i tendresa, desfila davant nostre la història d'un país que volia ser culte, civilitzat i cosmopolita. Un projecte que va esdevenir impossible."Eugeni Xammar va dir, a l'exili: "Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc precaucions". He acabat adoptant aquesta frase com a divisa del meu pensament polític". (Quim Torra).



Cool Black Clay Container Botijo Folk Art Journal: 150 Page Lined Notebook/Diary 


El llibre que demostra l'absoluta viabilitat econòmica d'una Catalunya independent. Cada vegada el llistat de raons a favor de la independència és més llarg, i per fi sembla que tothom coincideixen haver trobat el motiu definitiu. És la raó més democràtica i més poderosa de totes, perquè afecta a vells i a joves, a rendes altes i baixes, a empresaris i a treballadors, a tothom qui visqui a Catalunya sigui de l'origen que sigui. Estem parlant d'arribar a la independència de Catalunya per la butxaca. Amb vocació i experiència en gestió i docència, Alfons Durán-Pich construeix un discurs directe, clar, il·luminat quan és necessari per xifres, citacions i articles. Els números de l'espoli fiscal, quines són les inversions que s'han fet a Catalunya o per què i com és viable l'Estat català són les parades que anem fent durant el trajecte, el final del qual se'ns va imposant pàgina a pàgina sense concessions: Espanya és el passat. «Durán-Pich es troba com un peix a l'aigua en la complexitat de les xifres i fa l'esforç de fer-les entenedores i llegibles per a qualsevol que no sigui un expert. Aquest és, probablement, el gran mèrit d'aquest estudi: l'atípica claredat expositiva d'uns temes que habitualment són àrids i complexos.» (del pròleg de Quim Torra)


 

El president Juaquín Torra va treballar durant divuit anys per a una companyia d’assegurances; els dos últims, com a membre d’un equip internacional amb seu a Suïssa. Torra va aprofitar l’ocasió per capbussar-se en la cultura, la societat i el paisatge de la Confederació alpina i també per contemplar Catalunya des de la distància. El resultat és un llibre de lectura plaent, on conviuen reflexions sobre la política catalana del segle xx amb l’observació de la Jungfrau mig tapada per la boira, l’evocació de Mercè Rodoreda en el seu exili de prop de vint anys a Ginebra, el relat de la curiosa història de la xocolata, la proposta d’una obra de Ramon Llull com a manual per a les escoles de negoci, l’elogi de la convivència de quatre llengües en igualtat i respecte, la narració de les llegendes del llac de Constança, el record dels viatgers Gaziel, Eugeni Xammar, Josep Pla, l’anàlisi sobre el món de l’empresa... i, com sempre, l’aprenentatge, les lessons learned, les lliçons apreses després de cada projecte, sempre amb vista a nous reptes personals i col·lectius.